En directe

Així doncs, s’entenia com a ràdio municipal tota aquella que constituís també l’ajuntament o bé que cobrís tota la comarca però reconeguda de la mateixa manera pel poble. El propòsit d’aquestes era tenir un contacte directe amb els habitants informant-los sobre les notícies més properes, desenvolupar la cultura, promoure la participació del públic i contribuir a la normalització lingüística.

 

En el nostre cas, Ràdio Vilafant va ser una iniciativa d’un veí del Camp dels Enginyers, Antoni Vilches, el qual va començar perquè volia radiar música des de casa seva. Així el projecte d’Antoni era el d’un radioaficionat que desitjava que s’escoltés alguna emissora local als comerços de Figueres. Mai havia realitzat cap estudi universitari, però sí que tenia coneixements d’electrònica.

 

Llavors hi havia altres emissores a la ciutat com Ràdio Figueres o la Ser, però la primera, a més de ser clerical, connectava amb Madrid i la segona ho feia amb Barcelona i Madrid, per tant, tenien poca informació pròpia. Amb aparells tan senzills com els que tenien els radioaficionats durant els començaments radiofònics, l’any 1982 Antoni retransmetia música des d’allà i la sintonitzava al carrer Sant Pau com a ràdio Camp dels Enginyers. El nom va ser inventat per casualitat.

 

Després, juntament amb Joan García, un amic seu i pintor, també veí del Camp dels Enginyers, i Josep Carrillo, promotor de la urbanització del Camp dels Enginyers, van decidir comprar uns equips més competents a una empresa barcelonina i instal·lar-los en una casa de Josep Carrillo. Era un edifici situat al carrer Xaloc número u del Camp dels Enginyers que tenia les oficines de venda de la promotora al pis de sota i a dalt hi col·locaren els equips. Un cop instaurats allà, l’alcalde de Vilafant de llavors demanà a Antoni que, a causa de la seva ubicació, ràdio Camp dels Enginyers canviés de nom per Ràdio Vilafant.

Cap a l’any 1984 Ràdio Vilafant va començar a emetre de manera regular a partir del migdia. Tots els seus locutors hi treballaven sense ànim de lucre, per tant, eren col·laboradors, entre els quals hi havia Antoni Guerrero, l’actual director. La programació era fonamentalment musical amb diferents estils segons els locutors que l’emetessin. Cal destacar l’audiència que tingué el programa dels diumenges dedicat a la sardana. Pel que fa al terreny de la informació, les notícies s’extreien dels diaris i en feien un breu esment. La programació era concisa, però no deixà d’atreure a l’ajuntament.

 

Fins l’any 1986 van romandre al carrer Xaloc. Llavors va haver-hi una desavinença entre els promotors i l’ajuntament, per la qual cosa el consistori va retirar el tracte i els contractes que tenia amb els particulars i es va decidir per part de l’ajuntament muntar l’emissora al carrer Olot número 27. D’aquesta manera l’emissora també aconseguia la seva legalitat, amb la llicència obtinguda en el dial 107.3 FM (el mateix que actualment). Era un local municipal on no hi havia res, havia estat una mena de col·legi que no s’utilitzava. Durant uns deu anys aproximadament van estar treballant des d’allà. A partir de llavors, l’any 1996 es van fer els nous estudis (actuals) al carrer Figueres número cinc aprofitant que a l’ajuntament s’havia inaugurat un nou equip de govern.

 

Des que l’emissora va passar a mans de l’ajuntament, Ràdio Vilafant intentà fer el mateix que les emissores privades, tot i no tenir mitjans ni suport de molta gent. A vegades havien volgut fer una connexió en directe i els era impossible. La veritat és que es resulta difícil mantenir l’eficàcia de la ràdio amb l’escassetat de material de què disposen.